Història de la dansa contemporània.

El seu orígen es remunta fins a finals del segle XIX , buscant una alternativa a l'estricta tècnica del ballet clàssic, van començar a aparèixer ballarins ballant descalços i realitzant salts menys rígids que els tradicionals en l'escenari. Es poden distingir en els inicis dues escoles, l'Americana i l'Europea.

En mig de la Guerra Freda es desenvolupa la Dansa Cotemporània de molt diferent manera en els diferents països europeus. La influència de les Escoles de Laban i Mary Wigman s'exerceix sobre nombrosos artistes i apareixen a tot arreu uns quants intèrprets-coreògrafs que no arriben a crear escola. Tampoc la situació econòmica (Europa es recupera de dues guerres) com geopolítica (Europa dividida pel "Teló d'acer") propicien la creació d'escoles o moviments estables de Dansa. També és important l'establiment de diversos coreògrafs i pedagogs nordamercicans, provinents de la "Modern Dance" a França, Espanya, Suècia, Alemanya i Àustria. La difusió de les tècniques Graham, Llimona, Horton i Cunningham seran importants en el futur desenvolupament de la Dansa actual europea